Pintar la façana d'un edifici no és una obra menor: implica bastides o mitjans d'elevació, llicència municipal, setmanes de feina i un pressupost que es reparteix entre tots els propietaris. És una de les decisions de despesa més grans que pren una comunitat de veïns i la que més conflictes genera si no es gestiona bé.
Aquesta guia explica quan convé renovar l'exterior, quines partides ha d'incloure un pressupost realista, com funcionen les bastides i les llicències, i com s'acorda i es reparteix el cost entre els veïns perquè el procés sigui ordenat.
Quan toca renovar la façana
Hi ha senyals clars que la façana demana una intervenció: pintura despresa o esquerdada, taques d'humitat o eflorescències blanques, esquerdes al revestiment, ferros de baranes o balcons rovellats a la vista. Quan el deteriorament és visible des del carrer, sol haver-hi dany al suport per sota.
Més enllà de l'estètica, una façana en mal estat deixa passar aigua cap als pisos. Les esquerdes i la pintura degradada són la via d'entrada de les filtracions que després apareixen com a taques als sostres dels habitatges. Renovar la façana a temps és, en part, prevenció d'humitats interiors.
En molts municipis existeix a més la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE), obligatòria a partir de certa antiguitat. Si la ITE detecta deficiències a la façana, la comunitat té termini per corregir-les. Convé anticipar-se i planificar la renovació abans que es converteixi en una obligació amb data límit.
Diagnòstic del suport abans del pressupost
Una façana no es pinta directament: primer cal saber en quin estat està el revestiment. Un tècnic o una empresa de pintura amb experiència en exteriors revisa esquerdes, zones d'arrebossat buit (que sona a buit en colpejar), eflorescències i l'estat dels elements metàl·lics.
L'arrebossat que està buit o esquerdat cal picar-lo i refer-lo abans de pintar. Pintar damunt d'un arrebossat que s'està desenganxant és llençar els diners: en pocs mesos la pintura cau amb el tros d'arrebossat. Aquesta partida de sanejament és la gran variable del pressupost i la que més diferencia una feina seriosa d'un pedaç.
Els elements metàl·lics —baranes, reixes, suports— es tracten a part: raspallat del rovell, imprimació antioxidant i pintura específica per a metall. Si s'ignoren, el rovell torna a tacar la façana acabada de pintar en una temporada. Un bon pressupost els inclou com a partida pròpia.
Bastides, mitjans d'elevació i llicències
L'accés a la façana es resol amb bastida tubular, bastida penjant o plataforma elevadora segons l'altura i el carrer. La bastida tubular és l'habitual en edificis entre mitgeres; la penjant o la plataforma es fan servir quan muntar bastida fixa és inviable. És una partida important del pressupost, no un detall.
Muntar una bastida a la via pública requereix llicència o comunicació a l'Ajuntament i, gairebé sempre, ocupació de via pública (vorera o calçada), que té una taxa. Alguns municipis exigeixen també un projecte tècnic i la direcció d'obra d'un arquitecte o aparellador si la façana supera certa altura o catalogació.
Convé que el pressupost deixi clar qui tramita la llicència i qui assumeix les taxes d'ocupació: si ho fa l'empresa o la comunitat. Aquestes gestions afegeixen setmanes al calendari, així que com abans s'iniciïn, millor. Una empresa amb experiència en comunitats sol encarregar-se de tota la tramitació.
Què ha d'incloure el pressupost
Un pressupost seriós de façana desglossa: muntatge i desmuntatge de la bastida, llicència i taxa d'ocupació de via pública, sanejament de l'arrebossat danyat, tractament d'esquerdes, neteja de la façana, imprimació, pintura (amb marca i nombre de mans), tractament d'elements metàl·lics i retirada de runa.
Demana sempre que la pintura estigui identificada: tipus (pintura per a exterior, normalment al silicat o acrílica de façana), marca i nombre de mans. La pintura de façana és un producte tècnic que ha de resistir pluja, sol i contaminació durant anys; no és el mateix que la pintura interior.
Desconfia de pressupostos tancats molt baixos que no esmenten el sanejament de l'arrebossat. Si l'empresa no ha pujat a veure l'estat real, el dia de l'obra apareixeran 'imprevistos' que disparen la factura. És preferible un pressupost amb la partida de sanejament estimada i revisable que un preu tancat irreal.
Com s'acorda i es reparteix el cost
Pintar la façana s'aprova en junta de propietaris. En tractar-se d'un element comú, sol bastar la majoria simple per a obres de conservació i manteniment, però convé confirmar el quòrum amb l'administrador segons el cas concret i la normativa vigent.
El cost es reparteix entre els propietaris segons el coeficient de participació que figura a l'escriptura de cada pis, llevat que els estatuts de la comunitat diguin una altra cosa. Un baix i un àtic paguen segons el seu coeficient, no a parts iguals, encara que la façana els afecti de manera diferent.
Per a despeses grans, les comunitats solen recórrer al fons de reserva o a una derrama repartida en diversos mesos. El recomanable és demanar tres pressupostos comparables, presentar-los en junta amb el mateix desglossament i decidir amb la informació sobre la taula, no només pel preu més baix.
Calendari, durada i manteniment posterior
La millor època per pintar una façana és primavera o tardor: temperatures suaus i poca pluja. El fred extrem i la calor forta afecten l'assecat i l'adherència de la pintura. Les empreses tenen més demanda en aquests mesos, així que convé demanar pressupostos amb antelació.
La durada depèn de la mida de l'edifici i de l'estat del suport: una façana d'un edifici entre mitgeres pot trigar de dues a cinc setmanes comptant muntatge de bastida, sanejament, pintura i desmuntatge. El sanejament de l'arrebossat és el que més allarga o escurça el calendari.
Una façana ben executada amb pintura d'exterior de qualitat aguanta entre 8 i 15 anys abans de necessitar una altra renovació completa, amb algun repàs puntual a mitja vida. Portar al dia les petites reparacions —una esquerda, una zona de rovell— allarga molt la vida del conjunt i evita la pròxima obra gran.